EL LLIBRE, "Africa en 4X4" d'Enric Dauner.

Estreno aquesta secció de llibres per recomanar els que més m'han agradat o trobo més útils per a planificar un viatge.

Començo amb les aventures d'un amic, Enric Dauner, que l'any 1992 va empendre ni més ni menys que la travessia d'Africa de nord a sud ( casi res...) amb un Land Rover Santana 109" i després va escriure un llibre.

Avui dia per la situació de guerres etc és imposible empendre una aventura així i sortir-ne viu. Podem dir que Enric és un dels últims aventurers que han creuat Africa i ho han contat.

Creuant l'Equador
  tots els drets resevats ©Enrique Dauner

27.000 km i 16 païssos. El llibre és una bona guia de lo que haviem i no haviem de fer per anar tirant avant, trucs per a creuar les fronteres.

Contingut: Vehicle, accesoris, recanvis, equip de camping i supervivencia, alimentació, precaucions sanitaries, documentacions i visats, fronteres i aduanes, zones de conflicte ( el 1992 ) itineraris recomanats i fulls de ruta, bones ilustracions ( Enric és fotograf submarí profesional..) 187 pag. Color. ISBN 84.270.1621.2.  Editorial Roca s.a.. Dibuixos de Victoria Filella.

Bé, el subtítol " la aventura del todo terreno al alcance de todos ",  pot ser no s'ajustaria a la realitat....

La part negativa d'aquest llibre ? és molt dificil de trobar, de vegades se'n ven algun per internet de segona mà. Si el veieu us recomano la seva compra, o esteu pendents de les reedicions, un bon aventurer/a l'ha de tenir a la seva biblioteca.

TOBROUK-KUFRA-REBIANAH. part III

Sis del matí, fresca del desert, avui tenim dunes “ llom de balena “ fan l'efecte de centenars, de milers d'enormes balenes nedant en un inmens mar se sorra, els cotxes pujen i baixen suaument, la sorra es ferma, el paisatage irreal, la brisa fresca, la llum clara. Ningú parla, es perd la noció del temps i de l'espai.

Restes del Lady Be Good

Després d'unes hores, les balenes s'amaguen i ara estem en un mar en calma, llis. En aquest mar bufa el vent, sostingut, suau però persistent, com un secador de cabell silenciòs. Passa el segon dia, tots tenim les cares marcades pel sol, i ja som plenament conscients del petits que som.

Iniciem la marxa el tercer dia esperant trobar el punt on va caure el Lady Be Good, ens deien que encara hi quedaven restes i és cert. D'altres diuen que aquest és només el més popular de desenes d'avions caiguts la majoria dels quals resten sencers, i diuen també que n'hi ha molts més per descobrir, jo m'ho crec.

Bateria del Lady Be Good (data sep 1942)

Als mapes ens marcava un relleu bastant accesible per conduïr, excepte al punt cap on ens dirigim. Negres muntanyes de granit, amb dos llocs de pas teorics, un d'estret i molt directe entre dues muntanyes i l'altre molt ample amb sorra una mica més a l'oest amb una desviacio d'uns 100 km sobre la traçada ideal. La discussio va ser forta, natros ens decantavem per tirar per la ruta llarga ja que segur que l'encertavem, la porta d'entrada al pas sobre els mapes tenia uns 300 km d'amplada. La ruta curta entre muntanyes de pedra pareixia no tenir mes de 10 km de porta i encertar un pas aixi al desert és molt, molt complicat. A més circulant pels pedregals t'arrisques a punxar les rodes. Tant forta va ser la discusio que finalment el grup es va partir. Natros sols per la ruta llarga, i altres tres vehicles per la curta. Vam quedar d'esperarnos a un punt concret de l'altra banda.

Quedavem amb comunicació pels telefons via satèlit. Al parar el Land Rover no se sentia res, ni bufava el vent. Però vam encertar-la. Al punt de trobada no hi havia ningú. Núria prenia el sol a la sombra del cotxe i jo buscava fòssils i pedres rares. Al cap d'un parell d'hores alguna cosa a l'ambient havia cambiat, havia desaparegut aquell silenci. Eren ells, arrivaben com l'exercit de Panxo Villa, rodes punxades, la cara plena de pols i algun paraxocs copejat....

Ens explicaven que s'ho havien passat bastant malament, el terreny molt trencat, trialeres i pedres de punta. Ara ja estavem junts, en total 4 hores perdudes.
Despres vam parar, arrasserats al costat d'unes pedres rojenques vam triar el lloc d'acampada. De nit bufava el vent i se sentien sons extranys.
 " Si ens perdem aqui, no ens trobaràn mai.." pensava jo, ja nomes ens queden la meitat de les reserves....de fet tots ho pensaven.

A punt d'acampar

 El meu amic i membre indispensable de les expedicions Josep Maria Querol
VAILET


PART II
PART I

Coronel Tapiocca CUP 180, ed 2003

Ara fa set anys, Marroc

-Coronel Tapiocca CUP 180, 2003.
-Equip MasAlSur.
-Raid d'orientació, guanya qui menys km recorre entre punts prefixats.
-Land Rover Defender 110td5
-Antonio Pardo - Copilot
-Joan Poy - Pilot
-Clasificats en tercer lloc de la general, victoria en una etapa.