Tuesday, October 13, 2009

10 ANYS DE JPOYFERRE.COM


Un amic m'ha fet una consulta técnica per que esta preparant el seu Discovery. M'ha preguntat si encara teniem penjada la web del taller, li he dit que no.

Quan he tingut un moment he estat buscant als servidors i sí! encara esta penjada al Eresmas.

A més, casualitats de la vida ara fa 10 anys que vam crear aquesta web, vam perdre el domini i ha quedat al limbo pero ja el recuperaré.

Trobar restes d'un web de 10 anys es arqueologia electrónica?

Deixaré un link permanent aqui al blog. No es poden perdre els origens.

La podeu visitar aqui

Tuesday, August 11, 2009

5.000 KM DESPRÉS.


































Ja hem tornat de Marroc, anirem posant les millors fotos, comentaris, tracks i waypoints.

Tuesday, July 21, 2009

ROAD BLOGGERS

Penjo la foto per a provar si va bé l'enviament d'entrades des de la Blackberry.

Si llegim això al blog voldrà dir que tot va bé. D'aquesta manera anirem posant fotos i comentaris ( si tenim ganes i cobertura ) del viatge a Marroc que començarem d'aqui uns dies.





Sent from my BlackBerry® wireless device.

Wednesday, July 08, 2009

MILLORES MECANIQUES PER TORNAR A MARROC

Avui he camviat l'intercooler original que estava cascat. El que he ficat te un 50% més de capacitat de refrigeració de l'aire comprimit i millora bastant les prestacions.

També he camviat el motor d'arranc per que començava a fallar.


Tuesday, May 05, 2009

TOBROUK-KUFRA-REBIANAH. part II


Era Octubre i al Mediterrani Sud és la millor epoca de l'any per a viatjar, al nord de les costes africanes els colors encara es perceben nitidament, no hi ha pols ni humitat a l'ambient.

Vam començar la marxa a les sis del matí, per molts motius es obligat matinar quan s'emprenen aquestes rutes. Un és que la sorra és transitable fins a les onze del matí, després és massa tova i es passa més temps amb la pala i les planxes desencallant el cotxe que conduïnt o tirant fotos. Un altre és necessari tenir una disciplina d'horaris total, i complir en la mesura del possible el “ timming “, apropar-se el máxim possible als objectius. Parar a menjar quan toca, i a la tarda acampar a un lloc bonic per a poder fer bones fotos a la caiguda del sol. Que és el segon moment del dia, juntament amb la sortida, que es retallen ombres i perfils.

Sortint de Tobrouk encara es poden veure els vestigis de les campanyes nord-africanes a la Segona Guerra Mundial. Trinxeres d'artilleria dels Aliats ( britànics i australians ) defensant la ciutat de les tropes de Rommel. Encara hi ha camions d'aquells dies per la vora de les pistes.
Arribada a Al-Jagbub, és la porta del desert. Aquesta descripció l'he llegida a les entrades de molts pobles i ciutats del nord d'africa. Per a mi només n'hi ha tres que podrien tenir aquest honor, Timimoun a Algèria, Ghadames fronterera entre Algèria, Libia i Tunis, i Al-Jagbub on comencen, en aquesta part del desert, les rutes 180º pel Gran Mar de Sorra.

Des d'Al-Jagbub surt una pista, utilitzada des de temps inmemorials per les caravanes de dromedaris. Anomenada “la dels 40 dies” per que es el temps que es trigava a arriba al final. Més avall de Kufra ja a Al-Awainat on es toquen Egipte-Sudan, començaven a morir de sed els dromedaris. Per aquestes traçes també pujaven els esclaus de l'africa subsahariana, sortien a peu 20.000 persones i n'arribaven 5.000. Fa molts anys que ningú es passeja per aquella zona, va ser minada i només la transiten contrabandistes sudanesos. Avui dia es dediquen a portar subsaharians fins al limit del que ells consideren “civilitzat” a uns 500 km del mediterrani, Allí els deixen i s'han de buscar la vida per arribar fins al mar on hauran de contractar algú que els porti amb patera o el que sigui fins a Italia. En moren molts al desert , si s'avaria el camió, els capos fugen amb els Toyota i s'els deixen tirats, fins 200 persones mai menys de 100. Si tenen una mica de consciencia avisen als militars libis i aquests ultims els treuen, si no, moren alli mateix, estic parlant d'avui dia....

D'Al-Jagbub a Kufra ens quedaven uns 600 km desconeguts, encara que haviem preguntat i preguntat no coneixiem ningú que hagués baixat per allí en cotxe, no teniem cap coordenada fiable per al GPS . Només el punt on es va trobar el Lady Be Good, un bombarder Aliat que el 1942 perdut en mig d'una tormenta de sorra al desert, que va caure al sud, i que es va trobar al cap de molts anys, aquest seria un punt de pas. LLegiu l'història al enllaç, és molt interessant.

Quan fa temps que no es condueix per la sorra, la por fa que la reacció sempre sigui la mateixa, desbandada general. Ningú vol parar per no esfonsar-se i haver de palejar i el que es pitjor, aguantar el “caxondeo general” per ser els primers en encallar-se. Tard o pronte passa, Núria i jo observavem al personal des d'un turonet i van anar caient els tres cotxes, no és per res pero natros no ens encallem mai... o quasi mai.
Despres de 5 o 6 hores de ruta vam decidir parar, jo havia estat massa pendent del volant com sempre. Buscar un bon lloc per acampar mai és fàcil, s'han de reunir unes condicions indispensables, estar resguardat del vent, controlar tot el perimetre, tenir una ruta de fugida, i que no et vegin.... no per res, però mai se sap. Finalment vam trobar el lloc. Vam tenir sort, alli a prop vam poder desenterrar unes arrels seques per a poder fer un foc.
Obrir les tendes, treure les cadires, netejar els cotxes, revisar-los, i poder veure com s'amaga el sol, durant aquests dies vam prohibir les dutxes per que no teniem idea si hi hauria pous de cami, pareixia que no....
Despres de sopar, comentavem la traçada per al dia següent, com sempre, hi havia divergencia d'opinions, uns ens decantavem per la ruta més segura ( a primer cop d'ull ) o la que pareixia que oferia mes garanties en cas d'imprevistos, d'altres buscaven lo radical, les grans dunes...Al sahara les emocions fortes, l'adrenalina, no cal anar-la a buscar, apareix en aquell moment que menys t'ho esperes i al lloc mes inesperat...... Acordada la ruta i despres d'haver introduït les dades als gps i als ordinadors, ja nomes quedava contemplar les estrelles i adormir-se.


continuarà......
part I
part III

Sunday, February 01, 2009

TOBROUK-KUFRA-REBIANAH. part 1

Any 2003.

Feia ja uns quants dies que estavem conduint per l'asfalt, les avorrides ratlles negres dels mapes. No era el primer cop que hi anàvem a Libia, pero aquesta vegada estàvem decidits a complir la ruta planificada, i només entrar al pais vam enfilar l'autopista direccio Benghazi, per continuar després fins a Tobrouk. Aprofitant la ruta visitariem Cirene i altres llocs que ens interessàven, o sigui que no es tractava només de sorra, desert i dunes, però quasi...

La primera vegada que vam estar a Libia, pensàvem que eren més asequibles les rutes de l 'Oest, ...no va poder ser, molts quilòmetres, moltes dunes, i pocs dies......30...., des d'Europa els deserts semblen plans, i contem els quilòmetres com si els haguéssim de fer pel carrer major. Sempre passa el mateix, per moltes vegades que vagis al Sahara, des de casa, organitzant el viatge som massa optimistes.

Per això aquesta vegada ens vam plantar a Tobrouk, al Est, amb la idea d'arribar a Kufra , travesssant el Great Sea of Sand, el Gran Mar de Sorra, així amb majúscules, el tros de Sahara que comparteixen Libia i Egipte, la tomba de l'exercit de Cambisses , el jardí de Lazlo Álmasy, un punt d'on es surt per a no tornar més. Allí estava l'oasi Zerzura, lloc mitíc que tants han buscant i ningú ha trobat.

Bé, alli estàvem amb els 4 land rovers, amb un sac de pans a cadascun, aigua, menjar.... mapes, planxes, pales, GPS's. només ens falta enfilar rumb 180º , rumb SUD. Amb els nervis de quan saps que deixes l'asfalt, la civilització i que, anant tot bé, haurà de passar una setmana per arribar a l'altra part, on hauria d'haver una benzinera i un lloc per a omplir d'aigua i comprar menjar. I durant aquesta setmana hauriem de veure paissatges magnifics, llocs mitics, acampades al mig del desert, no patir cap avaria, no malgastar l'aigua, ni tenir cap accident.

però tot el que va passar ja ho contaré al proper capítol........



BENGHAZI DES DEL COTXE




CIRENE ? NO HO RECORDO.



AQUEST ES UN MAPA DELS QUE UTILITZÀVEM FA UNS QUANTS ANYS, ELS T.P.C DE L'AVIACIO USA, (TACTICAL PILOTAGE CHART ), ENCARA QUE NO SENYALEN LES PISTES, LES DISTÀNCIES LES MARQUEN BÉ I TAMBÉ EL RELLEU. LA RATLLA GROGA ES LA RUTA QUE VAM SEGUIR EN AQUESTA ETAPA, (CLICANT AL MAPA L'AMPLIAREU) MES AVANT VAM INSTAL.LAR SISTEMES DE NAVEGACIÓ AMB MAPES DIGITALITZATS.

part II